Al maig vam prendre la decisió més dolorosa de la nostra vida, vam haver de sacrificar el nostre estimat Samy; era un gos genial, anava a la seva bola, tossut, però mimós i molt bo. Al novembre ens van oferir un gosset, sempre havíem tingut clar que tornaríem a tenir un gos, però tant aviat? ens estimàvem tant el Samy que teniem dubtes: els compararem? arribarem a estimar-lo tant? i aquí tenim al Sparrow, un cadellet que ens treu de polleguera per les nits (comença a aprendre que hem de dormir mínim 6 horetes) però que ens diverteix amb els seus saltirons i la seva carona tendra. El Samy sempre serà especial, però l'sparrow ens està robant el cor cada dia una miqueta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada